L’Espai Living Lab de l’Escola GEM ha acollit aquest divendres la segona edició dels Esmorzars Networking FAGEM, una trobada que ha reunit una vintena d’empresaris i professionals per reflexionar sobre el paper dels projectes culturals dins el teixit empresarial.

La sessió ha comptat amb una taula rodona amb tres veus amb perspectives complementàries: Gemma Recoder, directora del festival Canet Rock; Carles Moreno, impulsor de projectes com el segell musical Microscopi i el festival Posidònia Fest; i Marta Parès, directora general d’Aliança Mataró. Dues experiències culturals consolidades i una empresa privada que aposta per la cultura a través de col·laboracions i patrocinis.

Des del primer moment, la conversa ha posat sobre la taula una realitat sovint poc explicitada: la cultura també és empresa. “Quan et dediques a la cultura, penses que la teva idea és passió i expressió des de l’inici, però no t’adones que és negoci fins que ja està en marxa. Però al final, les coses han de funcionar i els números han de quadrar”, explicava Gemma Recoder.

Tot i això, els ponents han coincidit que el factor econòmic no pot ser el motor principal dels projectes culturals. “La cultura ha de ser negoci inevitablement, però els diners no poden ser el centre de l’objectiu ni de la missió del projecte, perquè la cultura és cor”, ha apuntat Carles Moreno.

Un altre dels grans eixos de la conversa ha estat el paper de les aliances entre empreses i projectes culturals. Segons Marta Parès, aquestes relacions són cada vegada més essencials: “Les aliances són clau en el teixit empresarial en general i en la cultura encara més, perquè hi ha una alineació de valors i un fort arrelament al territori”.

En aquest sentit, també s’ha destacat que la cultura és un espai privilegiat per connectar amb el públic. “La cultura és un vehicle amable perquè les empreses patrocinadores arribin a la gent. És un bon punt de partida”, ha afegit Parès.

Per als projectes culturals, la clau passa sovint per construir un ecosistema propi de col·laboracions. Carles Moreno ho exemplifica amb l’experiència del Posidònia Fest: “És important que cada projecte cultural creï el seu propi ecosistema d’empreses patrocinadores i d’aliances genuïnes. En el nostre cas, el punt d’unió clar és el KM0”.

Durant la conversa també s’ha trencat un altre mite habitual: la dependència de l’administració pública. Recoder ha estat clara: “S’ha de deixar clar que la cultura no viu de l’administració. Al Canet Rock la contribució pública no arriba ni a l’1%. Per tant, s’han de fer projectes culturals autèntics i autosuficients, i així és impossible no parlar de negoci o empresa”.

Aquesta independència, però, no exclou la necessitat de patrocinadors. Tal com explicava la directora del festival: “Si el patrocinador principal ens cau, tenim un problema econòmic. Però no tenim cap patrocinador que ens condicioni en res”.

Des de la visió empresarial, Marta Parès també ha remarcat que la confiança és clau perquè aquestes aliances funcionin: “Que el promotor del projecte cultural es cregui la seva idea és el que fa que l’empresa patrocinadora confiï i tingui ganes de formar-ne part”.

La conversa ha deixat també reflexions sobre l’evolució constant del sector cultural. Per a Recoder, l’èxit passa per mantenir-se atent als canvis: “La clau és tenir els ulls molt oberts i estar receptiu. La cultura és molt orgànica i els projectes han de bategar. Al Canet Rock els primers anys programàvem Sopa de Cabra i ara tenim la Mushka”.

Malgrat els números, els pressupostos i els equilibris que exigeix qualsevol projecte, Moreno ha volgut recordar el valor intangible de la cultura: “Veure feliç la gent és el plus de la nostra feina. I això no hi ha Excel quadrat al mil·límetre que t’ho doni o t’ho tregui”.

La trobada ha servit per reivindicar el paper de la cultura dins el teixit empresarial i per arribar a una conclusió compartida: quan autenticitat, cor i ànima s’uneixen amb la gestió i els números, apareix la recepta per construir projectes culturals capaços de créixer i perdurar en el temps.

La trobada s’ha tancat amb un esmorzar networking que ha permès als assistents continuar la conversa en un ambient distès i compartir impressions amb els ponents. Un espai pensat per reforçar les connexions entre empreses i generar noves oportunitats de col·laboració dins el teixit empresarial del territori.